L'educació per igual i la pedagogia per a tots

Parlem d'exclusió, inclusió, desigualtat, igualtat, desenvolupament, minusvalies, integració, segregació...I de pedagogia.

Doncs anem a possar un exemple. Actualment a la UdG no hi ha pàrking per a minusvàlids (de fet no hi ha pàrking per ningú ja que el que anomenem "pàrking" és un sorrat i una pujada amb algun lloc lliure), això ho hauriem d'entendre com a integració o igualtat? És a dir, tots som iguals, per tant si una persona amb discapacitats ha d'aparcar, ho ha de fer igual que tothom. En aquest cas, una persona minusvàlida ha d'entrar dins de la igualtat d'aparcament o ha de tenir certes prioritats per fer-li la vida una mica més fàcil?

Un altre exemple: una persona que es margina ella sola, que no vol parlar amb ningú, que no vol fer amics, que no parla mai en públic, que no pregunta els deures, etc. realment intenta excloure's ella sola o l'exclou la classe? La gent deu pensar: "si no parla amb ningú és perquè és una persona rara, per tant, millor no parlem amb ella". Algú realment s'ha parat a pensar que si una persona no té afecte o relació amb algú, és qui més necessita atenció? Una persona solitària necessita que algú li doni un cop de mà, i potser avui no et dirà res, ni demà tampoc, però amb el temps s'anirà obrint i llavors veuràs que mica en mica tothom pot integrar-se en qualsevol situació, àmbit, etc.

Pensem una mica en què pensa l'altra abans d'actuar o de dir res, perquè mai coneixem el rere fons de ningú. Si volem una bona educació a tot el pais hem de començar a introduïr pedagogs (i persones que treballen per a persones: treballadors socials, integradors socials, psicólegs, etc.) a tot arréu, perquè aquí comença el canvi cap a un món, no dic millor, si més no, una mica més humanitzat.