Les competències dels docents

Actualment vivim en un pais on qualsevol persona* pot esdevenir professor. Però malauradament no tots aquets docents compleixen els requisits que hauria de tenir un bon professor, ja que molts agafen la feina simplement per tenir-ne una, i els hi és indiferent si una persona apren o si necessita qualsevol ajuda específica, etc. Per tant, el que plantejaré a continuació són els conceptes, normes, requisits, competències... que ha de tenir una persona per tal d'exercir una bona docència. 

-En primer lloc hem de saber quines són aquestes competències: conjunt d'habilitats, coneixements i actituds que permeten als professionals realitzar i desenvolupar rols de treball en els nivells requerits en la professió. 

-I en segon lloc hem de tenir present si es tenen o no aquestes competències: una persona sap si té aquestes competències quan a la pràctica es mobilitzen diferents recursos i coneixements i es fa front a una situació problemàtica. 

-Distingim les següents competències:

1.Transversal:  llengües (català, castellà i anglès), TIC i interculturalitat i inclusió

2.Interpersonal: un/a professor/a amb competències per a la reflexió i el desenvolupament es preocupa de manera regular de posar al dia les seves competències i els seus punts de vista professionals.

3.Pedagògica: un/a professor/a amb competències pedagògiques ofereix als seus alumnes un entorn d'aprenentatge i treball segur, on es poden recolzar i organitzar el seu desenvolupament emocional, moral i social.

4.Experta en la matèria impartida i en els mètodes d’ensenyament: un/a professor/a amb competències expertes en la matèria impartida i en els seus mètodes d'ensenyament ajuda els seus alumnes a adquirir els coneixaments i fer ús de les competències que necessitarà com a ciutadà per integrar-se a la societat amb plens drets. 

5.Organitzativa: un/a professor/a amb competències organitzatives assegura que els seus alumnes puguin treballar en un sistema orientat a les tasques.

6.Per treballar en grup: un/a professor/a amb competències per treballar en un grup col·labora amb els seus companys en la construcció d'un ambient amb presència d'una bona pedagogia de l'aprenentatge, una bona cooperació i una bona organització del centre educatiu.

7.Per cooperar amb l’entorn de l’escola: un/a professor/a amb competències per a cooperar amb l'entorn de l'escola assegura una bona comunicació amb els alumnes, amb els/les pares/mares o amb els seus tutors/es, així com amb la resta d'institucions que formen part de l'entorn d'aprenentatge immediat i mediat. 

8.Per a la reflexió i el desenvolupament: un/a professor/a amb competències per la reflexió i el desenvolupament es preocupa de manera regular de posar al dia les seves competències i els seus punts de vista professionals. 

A grans trets, aquestes són les característiques primordials de les competències que ha de tenir o anar adquirint un docent. Si algunes d'aquestes falla, la seva feina com educador potser fracassarà...

Reflexió personal: deixem actuar com a docents a aquelles persones qualificades i que tenen la vena de docent, d'aquesta manera contribuïrem a una millor educació per a tots. Igual que no deixariem que ens antengués en una consulta de metge una persona que ha estudiat mecànica, no per discriminació, sinó perquè no té els coneixements necessaris per exercir la medicina, no deixem que qui no té dots docents ens cohibeixi d'exercir una bona educació.  

Dos geniales libros de ped.escolar

Recomiendo dos geniales libros para saber un poco... (hacer de professora)

-La vuelta al mundo con 80 niños.

-És dur ser mestre...

Saber leer ,coger lo mejor de cada lectura y aprender de los mejores libros y cuentos que nos aportan unas vivencias increíbles

Muchas gracias por seguir mi blog!

Pautes breus per tenir en compte (a l'aula i a casa)

L'educació d'un infant no és cosa només dels pares i mares, o dels professors i professores, sinó que és una feina conjunta. Per això és molt important que els pares i mares es reuneixin de tant en tant amb els docents per tal d'analitzar la situació del nen o la nena.

A part d'aquesta trobada, també és important fomentar els valors, les normes, etc a l'aula i a casa, per això, el que plantejo a continuació són un seguit d'activitats i recursos pedagògics per ambdues bandes que fomentin l'autonomia, la motivació i sobretot la creativitat. 

1. Els nens i nenes han de treballar sempre amb amplia llibertat però amb la vigilància d'un adult que els guïi quan ho necessitin.

2. És important tenir un espai infinit per realizar l'activitat que es vulgui sense posar limits, ja que els limits soposarien un estancament de la creativitat, i un escàs desenvolupament d'autonomia. Amb això no vull dir que no es posin uns límits pre-establerts pel conjunt de la societat com no fer mal a ningú, no insultar, no guixar a les parets on no es pot... i coses d'aquestes, sinó que em refereixo a no posar limits al que es vulgui desenvolupar. Per exemple, si un infant té un concepte de cavall en la seva ment, no li pots dir com és exactament un cavall ni dibuixar-li tu, el nen o nena ja aprendrà pels seus propis mitjans com és un cavall, i si ara per ara el seu cap li diu que un cavall és de color verd i té tres potes, doncs així ho farà hi així s'ha de deixar que ho faci.

3. Les aules són espais per aprendre i divertir-se, no són pressors ni centres de reclutament. Si un infant té pipi, deixa'l que faci pipi, si un infant no vol realizar una activitat deixa'l que no la faci (ja se'n adonarà que li convé fer-la).

4. Si vols que un infant accepti i faci seves les normes tant de l'aula i l'escola, com de casa, hem de deixar que les aprengui mitjançant bons hàbits dia a dia. No és bo castigar a l'infant constantment ni molt menys practicar càstics físics.

5. El companyerisme és quelcom essencial en el bon desenvolupament de l'infant, donat que així es potencia l'amistat, les relacions socials... també es deixa de banda la vergonya i la por a socialitzar-se. Per això és important fomentar les activitats en equip. Per això que acabo de dir i perquè així es familiaritzen amb el treball en grup. 

6. Fer activitats amb els pares i mares també potencia molt l'enllaç entre les families, per això és bo que si els pares i mares treballen molt durant el dia, després a la nit sopin junts parlan del que han fet durant el dia, un dels dos li expliqui un conte a l'infant, etc. I els caps de setmana realizar activitats conjuntes com per exemple anar d'excursió, anar a la platja, jugar, practicar esports, etc. 

7. Sobretot, l'educador sempre ha de tenir una actitud positiva davant dels infants. Mai subordinarà, avergonyirà, humiliarà, tractarà malament, se'n enriurà... de cap infant, tingui el problema que tingui, ni passi lo que li pasi. La paciència és un do molt important amb els nens i nenes i sobretot amb els pares i mares que a vegades no tenen les actituds que haurien de tenir a l'hora de parlar i relacionar-se amb els docents. 

8. Ser feliç! Un infant ha de ser i ha de crèixer feliç, pel simple fet que és un nen. Quan creixi ja veurà el que hi ha a la vida, però mentre es pugui, no li trenquem la infància a ningú.

  

Grans títols inspiradors

M'agradaria comentar alguns títols de grans llibres escrits per docents. En termes generals, els llibres són diaris que narren el dia a dia de professors i professores de diferents col·legis: escoles infantils, instituts, instituts en barris marginals, universitats, escoles unitàries, etc.

Personalment crec que tots són especialment bons i atractius, alhora que ens poden ajudar i donar idees o solucions a conflictes o problemes que ens puguin sorgir en un futur no gaire llunyà. 

Els recomano per dos motius: pel que acabo d'esmentar anteriorment, i perquè són fàcils i ràpids de llegir i no es fan gents pesats.  

Ballesta Pagán, Javier (2009). Educar en tiempos revueltos. Crónicas sobre la realidad educativa. Barcelona: Graó

Barba Martín, José Juan (2006). Aprendiendo a ser maestro en una escuela unitaria: vivencias, sensaciones y reflexiones en la primera oportunidad. Sevilla : Publicaciones M.C.E.P.

Carbonell, Jaume; Serra, Àngel (2009). La vida escolar en un curs. Barcelona: Graó.

Casamayor, Gregori (1997). És dur ser mestre : les tires de la Montse. Barcelona: Graó.

Díez Navarro, M. Carmen (2011). Les arrecades de la mestra. O com pensa una mestra en els infants, les escoles, les famílies i la societat d'avui. Barcelona: Graó.

Fuster Sobrepere, Claudi ( 2004). La volta a l'escola en vuitanta mons. Diari d'un mestre de la diversitat. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Girona Alaiza, Joan m. (2015). Vaig començar a anar a l'escola als sis anys. Barcelona: Ass. de Mestres Rosa Sensat.

Alumnes de l’escola de Barbiana (1988). Carta a una mestra. Vic: EUMO Editorial.

L’educació espanyola comparada amb Finlàndia.

Segons la pàgina web del Ministerio de Educación de España, així es defineix el sistema educatiu del país. El funcionamiento del Sistema Educativo Español se rige por los principios de calidad, cooperación, equidad, libertad de enseñanza, mérito, igualdad de oportunidades, no discriminación, eficiencia en la asignación de recursos públicos, transparencia y rendición de cuentas.

En canvi, el nostre país segueix líder de la UE en fracàs escolar. Segons “El Confidencial” El porcentaje se ha reducido un 1,9% en un año y casi duplica la media comunitaria, que se sitúa en el 11%. Estamos muy lejos de reducir el abandono escolar al 15% de aquí 2020 fijado por la Unión. I sense anar més lluny, aquestes dades són altament certes a la par que vergonyosa.

Si ens centrem en l’educació Finlandesa, trobem grans diferenciacions que s’esmenten a continuació:

El nivell educatiu a Finlàndia és elevat. En comparacions internacionals, com l’informe PISA elaborat per la OECD cada tres anys, Finlàndia es situa entre els primers països a nivell mundial. Destaca sobretot pel nivell de l’educació bàsica.

Per començar aquesta diferenciació començarem per les taxes econòmiques d’ambdós països. Finlàndia estableix per llei l’educació obligatòria i GRATUITA dels 7 als 16 anys, on s’inclouen llibres, utensilis i el menjar. La despesa pública en educació representa el 5’9% del PNB, quan la mitja dels països de la OCFE és del 5’8%. En canvi, espanya no garanteix l’estabilitat econòmica en les institucions d’educació, és a dir, que no es manté el preu i molt menys es concedeixen totes les beques que es sol·liciten. Si, parlem de beques perquè a espanya, a part de ser obligatòria, l’educació es paga i no es barata.

A Finlàndia, la prestació de l’escolaritat està a càrrec dels 320 municipis del país, els quals tenen el deure d’organitzar ensenyança per a tots els nens en edat escolar residents en el seu territori. Els municipis són responsables d’organitzar i pagar el transport dels nens que resideixin a més de 5 km de l’escola.

El batxillerat està destinat a joves de 16 a 19 anys, tot i que no hi ha ni itineraris ni grups fixes per aula. Tot i que si algun alumne/a no vol fer batxillerat, pot optar per la formació professional bàsica la qual ofereix una gran quantitat d’alternatives escolars i especialitats. Mira si és complet, que aquesta oferta alternativa es composa de 75 títols professionals bàsics els quals es poden treure en 3 anys i serveixen com a pont per continuar els estudis superiors si es vol.

Aquests estudis superiors poden ser les universitats o les escoles superiors. Hi ha 20 universitats al país i totes pertanyen a l’estat, qui aporta la major part del finançament. Els estudis universitaris es troben a l’abast de tothom, ja que no es cobra matrícula. Les 29 escoles superiors professionals es caracteritzen per la estreta vinculació amb l’àmbit laboral. Es diferencien amb la universitat en què són privades o municipals, no pertanyen a l’estat, tot i que l’estat subvenciona el 57% de les seves despeses.

Tot i que no ens podem queixar de les institucions superiors no obligatòries espanyoles i els resultats són bastant positius, les taxes universitàries superen la mitja de països amb reputades institucions universitàries. Això vol dir que Espanya té preus universitaris bastants elevats (no tant com Anglaterra o França). La majoria de les universitats són públiques, però no ho cobreix l’Estat, és a dir, cada “client” s’ha de pagar el 100% de la taxa i matrícula. Tot i que hi ha beques, és molt difícil que et cobreixi el 100% del que es paga.

 Pàgines de referència

http://www.finlandia.es/public/default.aspx?nodeid=36870&contentlan=9&culture=es-es

http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/educacion/2016-04-27/espana-abandono-escolar-union-europea_1190898/

http://www.mecd.gob.es/dms/mecd/educacion-mecd/areas-educacion/sistema-educativo/ensenanzas/sistema-eductivo-lomce-pdf/sistema-eductivo-lomce-pdf.pdf

La diversitat

El jefe ens ha demanat que realitzem treball en grup per tal de resoldre una situació que se'ns ha plantejat a la feina. Som molts i tots tenim moltes opinions i idees que ens poden ajudar a l'hora de resoldre aquest conflicte. Però això també suposa un problema perquè, al ser tants, potser no ens posem d'acord amb quina idea serà la que durem a terme.

LA DIVERSITAT:

és bona? és necessària? ens pot ajudar? 

La diversitat és quelcom existent actualment allà on anem, per tant, per respondre si és necessària o no, hauriem d'imaginar-nos la societat actual de cada localització de manera que no hi hagués diferents religions, cultures, idiomes, ideologies, etc. 

M'ho imagino i no m'agrada! D'acord que si tots tinguéssim els mateixos costums, idees, ideologies, idioma... potser no hi haurien conflictes, però seria tot molt monóton, molt lineal, molt avorrit... 

L'escola és el millor lloc per aprendre de la diversitat, i crec que, posant tots de la nostra part, podem arribar a conèixer i a enriquirnos a nivell cultural, intel·lectual, polític, creatiu, etc. Perquè ningú té menys prejudicis que un nen, i es aquí on comença la gràcia de la diversitat.  

Per tant, està molt bé que tots tinguem diferents opinions. Totes són bones o dolentes, respectables, útils, etc. I si el problema és no possar-se d'acord amb quina és millor, agafem-les totes, perquè totes ens poden servir. 

Sempre podem aprendre del que tenim al costat, sigui com i qui sigui! 

Sant Jordi (Rosas y Libros)

El Sábado 23 disfrutaremos del magnífico día de Sant Jordi...