Pautes breus per tenir en compte (a l'aula i a casa)

L'educació d'un infant no és cosa només dels pares i mares, o dels professors i professores, sinó que és una feina conjunta. Per això és molt important que els pares i mares es reuneixin de tant en tant amb els docents per tal d'analitzar la situació del nen o la nena.

A part d'aquesta trobada, també és important fomentar els valors, les normes, etc a l'aula i a casa, per això, el que plantejo a continuació són un seguit d'activitats i recursos pedagògics per ambdues bandes que fomentin l'autonomia, la motivació i sobretot la creativitat. 

1. Els nens i nenes han de treballar sempre amb amplia llibertat però amb la vigilància d'un adult que els guïi quan ho necessitin.

2. És important tenir un espai infinit per realizar l'activitat que es vulgui sense posar limits, ja que els limits soposarien un estancament de la creativitat, i un escàs desenvolupament d'autonomia. Amb això no vull dir que no es posin uns límits pre-establerts pel conjunt de la societat com no fer mal a ningú, no insultar, no guixar a les parets on no es pot... i coses d'aquestes, sinó que em refereixo a no posar limits al que es vulgui desenvolupar. Per exemple, si un infant té un concepte de cavall en la seva ment, no li pots dir com és exactament un cavall ni dibuixar-li tu, el nen o nena ja aprendrà pels seus propis mitjans com és un cavall, i si ara per ara el seu cap li diu que un cavall és de color verd i té tres potes, doncs així ho farà hi així s'ha de deixar que ho faci.

3. Les aules són espais per aprendre i divertir-se, no són pressors ni centres de reclutament. Si un infant té pipi, deixa'l que faci pipi, si un infant no vol realizar una activitat deixa'l que no la faci (ja se'n adonarà que li convé fer-la).

4. Si vols que un infant accepti i faci seves les normes tant de l'aula i l'escola, com de casa, hem de deixar que les aprengui mitjançant bons hàbits dia a dia. No és bo castigar a l'infant constantment ni molt menys practicar càstics físics.

5. El companyerisme és quelcom essencial en el bon desenvolupament de l'infant, donat que així es potencia l'amistat, les relacions socials... també es deixa de banda la vergonya i la por a socialitzar-se. Per això és important fomentar les activitats en equip. Per això que acabo de dir i perquè així es familiaritzen amb el treball en grup. 

6. Fer activitats amb els pares i mares també potencia molt l'enllaç entre les families, per això és bo que si els pares i mares treballen molt durant el dia, després a la nit sopin junts parlan del que han fet durant el dia, un dels dos li expliqui un conte a l'infant, etc. I els caps de setmana realizar activitats conjuntes com per exemple anar d'excursió, anar a la platja, jugar, practicar esports, etc. 

7. Sobretot, l'educador sempre ha de tenir una actitud positiva davant dels infants. Mai subordinarà, avergonyirà, humiliarà, tractarà malament, se'n enriurà... de cap infant, tingui el problema que tingui, ni passi lo que li pasi. La paciència és un do molt important amb els nens i nenes i sobretot amb els pares i mares que a vegades no tenen les actituds que haurien de tenir a l'hora de parlar i relacionar-se amb els docents. 

8. Ser feliç! Un infant ha de ser i ha de crèixer feliç, pel simple fet que és un nen. Quan creixi ja veurà el que hi ha a la vida, però mentre es pugui, no li trenquem la infància a ningú.